Quan és delicte conduir sota influència de begudes alcohòliques?
El delicte d’alcoholèmia és una de les accions antijurídiques que posen en perill la Seguretat Viària, a causa de conduir sota la influència de begudes alcohòliques. El delicte d’alcoholèmia ve regulat en l’article 379.2 del Codi Penal (dins dels delictes contra la seguretat viària). Consisteix a conduir un vehicle de motor o ciclomotor sota la influència de begudes alcohòliques.
Hem de separar dos supòsits en els positius per alcohol:
- Si el conductor té una taxa d’alcohol superior a la permesa però no arriba a 0.6 mg/l i no manifesta indicis de conducció sota la influència de l’alcohol, ens trobem davant d’una infracció administrativa, que quedarà en multa.
- Si hi ha conducció sota la influència de substàncies, o la taxa és de 0.6 mg/l o més, aquí ens trobem davant d’un delicte contra la seguretat del trànsit, en què el conductor es veurà immers en un procediment penal com a imputat en un delicte.
Conduir sota la influència de begudes alcohòliques
A quines condemnes ens enfrontem?
Les penes establertes pel Codi Penal per a aquest tipus de delictes són presó, multa o treballs en benefici de la comunitat, i en qualsevol cas, privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys.
Aquest delicte, constitueix un exponent dels denominats delictes de perill presumpte o abstracte, que comporta que resultin punibles fins i tot aquells supòsits en els quals sense evidència d’una conducció anòmala es requereixi a una persona, en un control preventiu, efectuar la prova d’alcoholèmia i aquesta resulti positiva superior a 0,60 mg/l d’alcohol.
En aquest cas, a l’ésser un delicte de perill presumpte en els supòsits que la taxa d’alcohol sigui superior a 0,25 i inferior a 0,60 i es pugui acreditar que aquesta persona ha causat un mal o perjudici o la taxa d’alcohol ha influït negativament a la conducció, ja no sols estarem parlant d’una sanció administrativa, sinó també en un delicte contra la seguretat del trànsit.
Un altre aspecte important que cal saber és que si ens neguem a sotmetre’ns a un control d’alcoholèmia estaríem incorrent en un delicte de desobediència greu. Per això us recomanem que en cas de ser requerits pels agents de l’autoritat, us sotmeteu voluntàriament a les proves d’alcoholèmia, ja que en cas contrari, el Codi Penal castiga aquesta conducta amb penes de presó de sis mesos a un any, i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys.
Si es reconeixen els fets, es pot reduir la pena?
A tenor de l’article 382 del Codi Penal, es rebaixarà la pena si no s’hagués posat en perill la vida de ningú.
També, hi ha l’opció que es pugui reduir la pena a imposar, en el suposat cas que l’autor reconegui en el Jutjat d’Instrucció, que anava conduint sota l’efecte de begudes alcohòliques. Si l’acusat es mostra conforme amb els fets, té dret al fet que se li rebaixi la pena sol·licitada pel Ministeri Públic en un TERÇ. Es dicta sentència pel Jutge d’Instrucció el dia en què se li condemna com a autor d’un delicte de conducció sota l’efecte de begudes alcohòliques a la pena de multa amb un terç reduït.
No obstant això, vull recalcar que, per a ser condemnat es requereix que l’alcoholèmia hagi estat requisit indubtable de la infracció comesa, és a dir, que si el conductor no hagués anat amb alcoholèmia i hagués respectat el senyal de circulació i s’hagués detingut davant el semàfor en vermell, no seria condemnat.
Què passa si s’ignora un control d’alcoholèmia?
Tal com es contempla en el precepte número 383 del Codi Penal, si un individu es negués a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia, serà sancionat penalment:
El conductor que, requerit per un agent de l’autoritat, es negués a sotmetre’s a les proves legalment establertes per a la comprovació de les taxes d’alcoholèmia i la presència de les drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques a què es refereixen els articles anteriors, serà castigat amb la penes de presó de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per temps superior a un i fins a quatre anys.
