ELS CONCURSOS DE CREDITORS DESPRÉS DE L’ESTAT D’ALARMA
L’Article 43 del Real Decreto 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents i extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social del COVI-19, tracte el tema del termini del deure de sol·licitud de concurs.
Conforme el referit article 43, mentre estigui vigent l’estat d’alarma, el deutor que es trobi en estat d’insolvència no té la obligació de sol·licitar la declaració de concurs.
De fet, aquesta situació persistirà fins 2 mesos després a l’alçament de l’estat d’alarma, ja que fins aquell moment, els jutges no admetran a tràmit les peticions de concurs necessari (que són les que pot instar un creditor, davant la inactivitat del deutor, en ares a obtenir una posició privilegiada en el concurs).
I el mateix passa amb aquells qui van instar allò conegut com a “preconcurs”, regulat a l’article 5bis de la Llei Concursal i que consistia en una comunicació prèvia judicial d’haver iniciat una ronda de negociació per obtenir un refinançament o un conveni.
En aquest darrer cas, aquest tràmit durava 3 mesos i a partir d’aquí, hi havia 1 mes per instar el concurs si no hi havia hagut èxit en la negociació, cosa que passava sempre i que a la pràctica era utilitzat per guanyar temps a l’hora de presentar el concurs.
Doncs com hem dit, tant en qui ja havia presentat el “preconcurs”, com qui no havia fet res, la obligació de presentar el concurs queda suspesa, com a màxim, fins dos mesos després de l’alçament de l’estat d’alarma.
I ara bé la part, diríem, més interessant i a valorar en aquests moments.
En condicions, diguem-ne que normals, conforme l’article 5.1 de la Llei Concursal, el deutor que estigui incurs en estat d’insolvència actual, té el deure de sol·licitar la declaració de concurs dins dels 2 mesos següents a la data en què hagués conegut o hagués hagut de conèixer el seu estat d’insolvència.
Aquest deure, cas de ser desatès, comporta o pot comportar, que el concurs sigui declarat culpable i es traslladi la responsabilitat econòmica dels deutes als administradors, de dret i també els de fet.
Amb la suspensió decretada a la que abans hem fet esment, aquelles empreses que ja tenien problemes econòmics i financers, i que en el seu moment havien deixat transcórrer el termini dels 2 mesos, poden acollir-se a aquesta bombona d’oxigen.
No ens referim a una fórmula màgica per salvar l’empresa, però si a una possibilitat de trobar una porta escapatòria perquè els empresaris puguin ordenar-la, instar un procediment de manera correcta i, finalment i si no hi ha altra solució que la liquidació, tinguin la possibilitat de refer la seva vida professional, sense afectació personal, en molts dels casos.
