bon dia a tothom,
 
trobo boníssim que dimecres en donald trump sortís a dir que havia guanyat, però que ho impugnaria… si té intenció d’impugnar unes eleccions en què ell en resulti guanyador, potser hi toca més del que ens pensem….
 
en canvi, quan als mitjans públics es diu que s’oferiran 40 milions d’euros per ajudar els autònoms, es triga dues setmanes a materialitzar-ho en un decret, quan es publica la partida s’ha reduït a la meitat, els requisits per accedir-hi són francament inviables per la gran majoria i la previsió de pagament és pel més d’abril, ja no em fa tanta gràcia. vés per on.
 
us adjunto el decret 39/2020 de la generalitat de catalunya, perquè ho pogueu comprovar.

 llegir decret
 
com quan treiem el decret 37/2020 per dir que aturarem tots els desnonaments (és d’admirar la força de pressió de determinats grups, com ara el sindicat de llogaters) i cal tenir dos o tres lleis a mà per les constants remissions i modificacions que acaben venint a dir que el que faran és deixar en suspensió els llençaments en casos d’especial vulnerabilitat. de facto ja passava i de lege ja es preveia. però queda bé (amb alguns) i, tot i no tenir competència (ni per allò bo de posar-se la medalla, ni per allò dolent de rebre les crítiques), carrega el mort com sempre a la propietat (per qui no es preveu cap contrapartida davant la manca de política d’habitatge social).
 
i els gestors i els advocats i els professionals contents… contents perque titulars així creen expectatives que la lletra petita dilueix, i que comporta haver d’anar de cul i aguantar el xàfec dels clients (perfectament comprensible amb la situació d’incertesa i desesperació que alguns estan patint), a costa de cinc minuts de glòria a tv3
 
llegir decret
 
canviant de tema, a continuació parlaré d’accidents de tràfic.
 
és molt habitual que quan el pèrit d’una companyia asseguradora vingui a veure el vehicle, després d’un accident (sempre per culpa dels altres, que nosaltres ho fem bé), a la vista del cost de reparació del vehicle i tenint en compte l’antiguitat del mateix, declari el sinistre total i la companyia ens ofereixi el que es diu el “valor venal”. és a dir, un valor residual del vehicle, tenint en compte la seva antiguitat, el seu valor actual al mercat i algun factor de ponderació.
 
però clar, si aquell vehicle, per molt vell que fos, ens feia un magnífic servei, o si aquell vehicle el teníem com una joia i el que ens agradava del mateix era la seva antiguitat (penso per exemple en el meu citröen 2cv), que et paguin uns diners que en el primer cas no et permeten comprar-te un cotxe nou i en el segon, no et permeten arreglar-lo pq no contempla el valor sentimental, ja tenim un problema.
 
i cap aquí anem. ens agradi o no.
 
algunes vegades, si l’afectat podia, era tossut i ho tenia molt clar, la reclamació judicial (després dels intents fallits d’acord) es feia no amb pressupostos, sinó amb factures. és a dir, avançava els diners de la reparació i els jutges no podien negar-s’hi. 
 
no obstant, la jurisprudència cada vegada va més a posar certa moderació a la indemnització, entenent que si bé la premisa fonamental i el punt de sortida és el dret a ser rescabalat amb tot allò injustament patit, aquesta indemnització ha de ser propocional a la societat (preus de mercat de segona mà), amb alguna ponderació percentual d’increment.
 
adjunto un interessant article en aquest sentit
 
llegir article
 
i finalment, ple d’alegria us informo que avui enceto una nova secció que es titula: EL TEU CAS.
 
uns clients amics m’envien el seu cas, que respectant la privacitat de les dades, compartiré amb vosaltres, pq així m’ho han permès i perque penso que va en la línia del que he comentat abans i he comentat moltes vegades:
 
el fill torna amb febre i refredat de l’escola i truquen al 061.
 
conforme el decret 6/2020, s’acordava la gratuïtat d’aquest servei.
 
la factura que va arribar a la família per aquesta trucada era de 8’82.-€.
 
durant la trucada ningú va informar del seu cost, i de fet la van fer durar una hora i mitja.
 
i quan, després de rebre la factura, es queixen a la companyia telefònica, aquesta indica que la fi de la gratuïtat es va publicar a la vanguardia el 16 d’octubre i que si hi ha cap problema, vagin a consum. (suposo que a conrad consum, de la competència…)
 
si ho diu la vanguardia serà veritat…, però si us plau, llegiu la notícia i tanqueu la boca (perque queda clar que se’ns hi pixen. i perdoneu l’expressió).
  
llegir article
 
finalment vull fer un esment a les noves vies de treball que ja estem explorant al despatx. al igual que fem reunions, cursos (ara estic fent un màster), judicis (de moment pocs, però tot arribarà), també estem fent visites amb clients a través de videoconferències.
 
estalviem desplaçaments, quadrem agendes, optimitzem recursos i evitem riscos.
 
i ens veiem les cares, compartim documents i empatitzem.
 
ah! i a més a més, amb els mitjans actuals de pagament (fins i tot bizzum), tot és ràpid i clar.
 
així que ja ho sabeu, com vulgueu, quan vulgueu i des d’on vulgueu.
 
 
apa, que tingueu un bon confinament de cap de setmana i molta força
 
 
i ja sabeu que ens trobareu a consulta@masnouadvocats.com
 
 
ben cordialment

jordi masnou i ridaura
ADVOCAT
93 767 17 33