bon dia a tothom
 
els caps de setmana de desconnexió, com el que avui comença, són tan necessaris i recomenables, com miraculosos.
 
4 anys de cainisme i 3 mesos d’humiliacions, però en un cap de setmana (potser amb el petit detall d’unes enquestes no del tot favorables si es repetien eleccions i unes advertències per part de l’elisenda paluzie, però tampoc siguem malpensats) resulta que hem recuperat l’amor i la confiança.
 
és el que té el mes de maria.
 
i sens dubte, el tema de la confiança és bàsica en el món jurídic. tu a l’advocat diga-li la veritat, que les mentides ja les dirà ell.
 
parlant d’enganyar… començo avui amb una notícia del diari de girona que tracte sobre una bona dona que estimava tant al fill, que li va fer donació del seu habitatge.
 
sembla ser, però, que la bona senyora tenia un deute considerable amb la seguretat social (127 mil euros de res, segurament per una mala aplicació de l’epígraf del tc2…) i va pensar que si no tenia béns, no els hi podria embargar ningú.
 
per fer-ho més fi, ho va fer a mig procediment d’execució.
 
això a nivell de carrer en podríem dir “premi OTB – Olé Tus Buebos” i jurídicament, alçament de bens, insolvència punible o qualsevol cosa d’aquestes que hi ha gent que pensa que la policia és tonta, però no. 
 
i és que quan es fan les coses bé, només poden acabar bé
 
llegir article
 
continuo amb un article sobre els crèdits revolving.
 
no, no té res a veure amb les armes, no em refereixo a la manera com negociarà el nou govern entre ells.
 
es tracte dels crèdits de consum (normalment vinculats a una targeta) que es venien plantejant que pagant un quota fixa, podies anar retornant i a la vegada anar disposant de diners si els necessitaves.
 
el problema era la lletra petita.
 
els interessos desmesurats, els nous conceptes que s’anaven acumulant, el fet de que no acabaves mai de pagar pq sempre augmentava el deute….
 
la polèmica judicial rau en què el suprem, en una sentència de 4 de març del 2020, hi va barrejar el tema de la usura, quan aquí el tema es tractava de manca de transparència… i clar, naps i cols fan mala combinació.
 
llegir article
 
i avui em vaig repetint. el dia de la marmota.
 
tenim un nebot espavilat que va buidar el compte de dues tietes que estaven a la residència i li havien confiat la gestió.
 
la confiança…
 
total, només es va cobrar una setmanada de 85.000.-€.
 
per això és important el tràmit de retre comptes judicialment cada any per les persones que desenvolupen el càrrec de tutors i administradors.
 
llegir article
 
 
en fi, us deixo que que no us voldria prendre més temps, ara que a partir de demà el país començarà a treballar a tota màquina, per recuperar aquest temps perdut.
 
us recordo que ens trobareu a consulta@masnouadvocats.com, on us podem oferir actualment un assessorament jurídic complet, tractant amb especialistes de totes i cadascuna de les matèries legals (civl, mercantil, laboral, fiscal, administratiu, penal, etc…).
 
per si un cas, preneu-vos el cap de setmana de repos i comencem a arreglar el món dilluns.
 
apala
 
 
jordi masnou i ridaura
ADVOCAT
93 767 17 33