ja s’acosta

Hola a totes i a tots,
 
ja s’acosta, efectivament, queda poc més d’un mes.
 
senyores i senyors, en rigorós directe, la tercera onada ja està aquí!
 
cínic? sarcàstic? caut? realista?
 
dilluns podien obrir els bars.
 
dimarts a la tarda un que tinc molt i molt i molt proper, va muntar una festa d’aniversari (amb globus i cançons)…
 
justos per pecadors? segur. tan segur com que la majoria ho som… de pecadors.
 
va, anem al gra i que el confinament ens agafi treballant.
 
en primer lloc i com vaig dir, parlaré de les hipoteques referenciades al IRPH.
 
adjunto un article de l’ex-magistrat del tribunal suprem, javier orduña, intentant posar ordre a com tenim la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
 
anem a pams i passem a analitzar la frase anterior, com si estiguéssim a classe de llengua catalana de 2on de BUP.
 
“l’ex-magistrat del tribunal suprem, javier orduña”: si, “ex”, i cada cop tinc més clar que per voluntat pròpia, pq ha de ser molt cansat que constantment et bufin el misto amb el que intentes posar una mica de llum entre tanta foscor.
 
“intentant posar ordre”: crec que la frase no necessita res més que una petita “contextualització”: intentant posar ordre enmig del desgavell d’anar i venir del tribunal suprem, amb forçats malabarismes per no entrar a resoldre definitivament la matèria, ja que això podria comportar perjudicar els interessos dels bancs.
 
i finalment al parlar de “la jurisprudència del tribunals de justícia de la unió europea”, és una mica com veure aquells programes de callejeros viajeros, on descubreixes tot un món que no saps que existia.
 
s’entesta el tribunal suprem en cobrir la posició dels bancs forçant interpretacions sobre si es pot analitzar la manca de transparència o no en la contractació de préstecs hipotecaris referenciats a irph, com a pas previ i necessari abans de valorar si això ha de comportar abusivitat. com si una cosa no fos el resultat de l’altra…
 
la majoria (per no dir tots) els casos que tenim al despatx sobre IRPH i que estan a la nevera pendent de que s’aclareixi després d’anys la situació, tenen el mateix patró: una persona ve al despatx per dir-me que té clàusula sol pq fa anys que el rebut no li varia. i quan revises els documents, veus que el que té és una hipoteca referenciada a l’irph, que al deixar-se de publicar el 2013, va quedar com a tipus fixe. és a dir, quina discussió hi pot haver sobre la falta de transparència d’hipoteques que els clients no sabien a quin tipus tenien referenciada i que, tot i contractar com a variable, se’ls hi converteix en fixe? per favor….
  
llegir doctrina jurisprudencial
 
però aquest sfumatto, aquesta grisor expressament buscada, també la trobem quan resolen temes de clàusula sol on hi ha hagut acords privats de retirar la clàusula si el client renuncia a reclamar. xantat….?
 
inicialment, potser perquè tot i ser escàs i difícil de trobar, el sentit comú també és espontani, les primeres sentències deixaven clar que els documents privats que derivaven d’una escriptura d’hipoteca amb clàusula sol abusiva i nul·la, eren igualment nuls.
 
però després van començar a filosofar sobre “noves transaccions” i “novacions”, intentant justificar la validesa d’aquells documents, com nous acords lliurement convinguts entre les parts, coneixedores ja en aquell moment del tema de les clàusules sol com abusives i que per tant, si signaven documents, eren pq els havien negociat i en coneixien les conseqüències.
 
i jo em pregunto:
 
– pq aquells documents tots són iguals, tots són redactats per les entitats bancàries, tots són “ensenyats” però no “entregats” per poder-los estudiar i consultar?
 
– pq si està tan clar i els clients havien de tenir tan clar que les clàusules sol eren abusives i es podien guanyar als tribunals, els clients ho signaven? potser pq no estava tan clar? (cal que recordem la sentència del suprem de 9 de maig del 2013, on es treu de la màniga la no retroactivitat del retorn de quantitats cobrades en base a una clàusula nul·la i que òbviament europa va tumbar anys després?) potser és que els clients i els bancs no estaven en situació d’igualtat, davant la dificultat de pagar cada mes quotes per sobre de la legalitat i davant l’expectativa d’una rebaixa immediata, s’agafaven a un clau roent? (que lluny queda el món real  de determinades sales i despatxos)
 
– i de fet, perque si està tan clar, els bancs continuen pleitejant (i fins i tot recorrent sentències quan les perden)? pq potser si que està molt clar i en perden més del 95%, però com que tampoc se’ls condemna en costes per temeritat al litigar…
 
llegir document
  
avui estic emprenyat. i no, no voldria que es llegís aquesta crítica com un tema polític, que sabeu que no és la meva guerra (tot i que alguns ho pogueu fer i tampoc sóc jo ningú per jutjar-ho). però tot això comporta una immensa inseguretat jurídica i us asseguro que he refet un parell de vegades algunes frases, pels que se l’agafen amb paper de fumar, que tenim la pell molt fina després.

canviaré de tema, que potser anirà millor.
 
com molts sabreu, des de fa un parell d’anys disposem també d’una administració de finques per Comunitats de Propietaris, que poso al vostre servei i disposició.
 
avui us adjunto una sentència del tribunal suprem, sobre majories necessàries a l’hora de prendre acords importants. en aquest cas, es tracte de comprar una empresa (juntament amb altres comunitats) que proporciona el servei de calefacció i aigua calenta, davant el tancament d’aquesta i tractant-se d’un servei bàsic i essencial. es discuteix si cal unanimitat o una majoria de 3/5 parts.
 
llegir sentència
 
i acabo amb la notícia de la setmana, que pot haver fet més en favor de lluitar contra el canvi climàtic (pel tema de la contaminació acústica) que tota reducció de contaminació energètica amb la davallada d’activitat arran del covid.
  
llegir notícia
 
en fi, procureu fer bondat, que s’acosta el tió i els reis i no voldria que us deixessin confinaments perimetrals i ampliacions de toc de queda.

ja sabeu que ens trobareu a consulta@masnouadvocats.com
  
a continuar!
 
 
 
jordi masnou i ridaura
ADVOCAT
93 767 17 33