Legisla que venen eleccions
bon dia a totes i a tots!
Comença la tardor (i últimament les tardors venen calentes…)
com vaig anunciar a l’espoiler d’aquesta setmana, avui tornaré a parlar de la llei 11/2020 de contenció de rendes.
i en parlaré per 3 motius:
– el primer és perquè me l’he llegit
– el segon és perquè no m’agrada
– i el tercer és perquè en vull parlar, abans de que la declarin contrària a l’estatut i a la constitució, que és el que hauria de passar.
amb el procediment de lectura única, per limitar la possibilitat de debat, els dos partits del govern de la generalitat han tirat endavant una llei de la que convé destacar, a nivell de la tramitació, dues coses:
– que tot i presentar-la conjuntament amb erc, junts per catalunya va bombardejar d’esmenes la seva pròpia proposta de llei
– i que aquesta llei és una còpia literal del decret 9/2019, que el consell de garanties estatutàries va considerar contrari a la constitució i a l’estatut.
però ja la tenima aquí… almenys de moment. i per tant, alguna cosa haurem de dir.
fent un resum, molt resum, molt resum.
– no es poden augmentar les rendes dels lloguers dels habitatges que hagin estat arrendats els darrers cinc anys.
i jo em pregunto: si els darrers cinc anys han estat arrendats aquests habitatges, perquè s’ha de legislar (i més d’aquesta manera) per fomentar que aquests habitatges siguin arrendats?
– es crea el concepte de “àrees amb mercat d’habitatge tens” i dins d’aquestes àrees és on s’aplica la llei.
les administracions públiques, especialment els ajuntaments, poden realitzar els tràmits per ser declarades “àrees amb mercat d’habitatge tens”.
ara bé, per si no som prou conscients de la bondat d’aquesta llei, via disposició transitòria, la segona, ja hi posen directament, almenys per un any, tots els municipis de catalunya de més de 20.000 habitants.
algú s’ha preocupat de mirar com està el mercat de lloguer i com estan les rentes arrendatícies en aquests municipis? doncs fer-ho (i després els hi expliqueu als legisladors).
un nyap
voler fomentar l’accés a un habitatge digne, en condicions assequibles i socials està molt bé, sincerament.
fer-ho per baix, a costa dels propietaris, sense escoltar el sector (us recordo que el president del col·legi d’apis va declinar acceptar la trobada amb el conseller calvet, després d’haver-se aprovat la llei), sense treballar en agilitzar els mecanismes que permetin recuperar els habitatges davant dels llogaters incomplidors (per tornar-los a posar al mercat), sense treballar en promocions d’habitatge públic i social en règim de lloguer (la majoria de promotores públiques només volen vendre), és una altra cosa.
no us adjunto la llei, perquè sé que em creieu (i perquè sé també que no us la llegireu, i ben fet que fareu).
però si que us adjunto un article que el catedràtic de dret civil, sr.sergio nasarre, va publicar al diari de tarragona, i que òbviament és més clar, més entenedor i molt millor que el meu.
https://www.diaridetarragona.com/opinion/Los-alquileres-de-la-oclocracia-20200912-0002.html
avui m’ha quedat un article de tardor, una mica tristot, però crec que amb contundència, gust i suc, com els bolets i les castanyes.
cuideu-vos molt, sobretot, que no està de moda, però ens convé.
i ja sabeu, ens trobareu a consulta@masnouadvocats.com
cordialment,
PD: per últim, insiteixo en les ressenyes, que no sigui dit.
jordi masnou i ridaura
ADVOCAT
