Ocupes i Okupes


Any peculiar, agost de bojos.

Què és hàbil i què no?

Fas vacances? Amb el confinament potser no toca parar ara… amb el que ens ve i el que ens ha vingut, si no pares explotes.

Doncs res, vi amb gasosa, cervesa amb llimonada, cafè amb llet. Una mica si, però no ens passem, no ens vingués un atac de remordiments.

Avui toca un tema summament espinós, però summament d’actualitat.

Les ocupacions il·legals d’habitatges.

Durant uns anys, quan tots ens hem fet antibancs, experts en clàusules abusives, reivindicatius de xarxes socials, hi va haver qui hi trobava gràcia.

Hi havia ocupes amb “c” i okupes amb “k”.

Els primers, famílies privades del seu domicili, a punt de quedar despenjades i enrere, sinó ja, que per necessitat i per prioritzar (menjar o pagar hipoteca) no van tenir més opció que ocupar un habitatge, normalment el mateix que havia estat de la seva propietat i que al no poder pagar les quotes del préstec hipotecari, es va acabar quedant el banc.

Per regla general, famílies discretes (no pretenc jutjar, simplement descriure), que convivien amb els veïns i no causaven, ni causen, cap tipus de problema de convivència. No parlo de discreció per vergonya, que potser si que hi era, sinó de civisme.

Els segons, professionals de viure a casa d’altres sense pagar, sense respectar aquests immobles i sense respectar les mínimes normes de convivència veïnal. a banda, òbviament, d’enganxar-se per totes les maneres possibles, a la xarxa de suministres elèctric i d’aigua, amb el conseqüent perill d’incendis o inundacions.

A tots se’ls reia les gràcies. Als primers per raons humanitàries, però als segons, perquè de tant en tant, ja ens agrada semblar progres i transgressors.

És cert que l’any 2018 es va reformar la llei d’enjudiciament civil, creant un article 441.1.bis, en què es pretenia agilitzar el desallotjament de persones que ocupessin sense cap títol un immoble, donant 5 dies pq acreditessin documentalment la seva situació i en cas contrari, s’ordenés el seu immediat llençament.

Si algú coneix un cas en què aquesta llei s’hagi aplicat, si us plau, feu-m’ho saber.

Als jutjats sembla que els hi queda molt lluny tot això. Ho dic i ho penso.

Però el nadal del 2018 es va cremar un edifici ocupat a badalona, enganxat de qualsevol manera a la xarxa elèctrica. i la cosa va començar a canviar. fins i tot les companyies elèctriques que abans miraven cap a un altre costat, es van posar les piles.

Tot i així, el tema continuava sense prendre’s seriosament. Vull dir que ni es treballava en disposar de normativa efectiva, ni tan sols s’aplicava la que ja es tenia.

Ara, quan la cosa ja està fora de mare, quan s’ha fet palès que existeixen màfies que okupen finques per vendre’n la possessió, quan s’ha extorquit propietaris per recuperar el seu immoble, etc… ara és quan sembla que potser si… ja veurem què passa aquesta tardor al congrés.

De moment, fiscalies com les de la comunitat valenciana o de les illes balears, han començat a fixar criteris unificats, de com procedir; distingint entre ocupacions d’habitatges utilitzats, bé sigui com a primera o com a segona residència; d’habitatges no utilitzats. en el primer cas estaríem parlant d’un delicte de violació de domicili, més o menys greu; i en el segon cas estaríem parlant d’un delicte d’usurpació.

El primer supòsit permetria una actuació directa, immediata i contundent de les forces de seguretat; mentre que el segon remetria a les penoses vies actuals.

Decret ocupació il·legal (Comunitat valenciana)

Instrucció ocupació il·legal (Illes Balears)

És un primer pas, respecte la poca sensibilitat amb aquest tema que hi havia anteriorment.

Cal intentar evitar arribar a la creació de patrulles ciutadanes, a l’enfrontament veïnal entre unes posicions i unes altres i ser capaços, per una vegada, de dotar a l’administració de justícia i a les forces de seguretat, d’una normativa àgil i que aquesta realment es vulgui posar en pràctica de manera efectiva.

En fi, crec que no he amagat el meu posicionament, com tampoc la meva decepció a tot el que no s’ha fet fins ara, però continuo apostant per tenir fe i esperança (que ja sabeu que és aquella que va vestida de verd).

ens trobareu a consulta@masnouadvocats.com

Ben cordialment,


PD:  Cuideu-vos molt, que el curs escolar està a punt de començar (no sé on haurà fet la preincripció en Messi).

Jordi Masnou
ADVOCAT