El Real Decreto 463/2020, de 14 de març, que acordava l’estat d’alarma, deixava ben clar que aquesta excepcionalitat, en cap cas facultava o legitimava per incomplir les resolucions judicials.

Però és evident que, en major o menor mesura, hi ha afectacions que caldrà veure com se’ls dóna resposta.

En aquest sentit, els Presidents de Sala del Tribunal Superior, de les Audiències Provincials i de les seves seccions i els Degans i Deganes dels diferents partits judicials han promogut l’adopció d’acord i de consens a l’hora de prendre les mesures corresponents.

Centrant-nos en l’àmbit del dret de família, es persegueix com no pot ser d’altra manera, un exercici responsable de la potestat parental, intentant arribar al màxim d’acords possibles, perquè com hem dit, si bé la sentència judicial dictada en el seu dia és plenament vigent i d’aplicació, igualment cert és el fet de que ja sigui per com va trobar cada família en el moment de la decretació de l’estat de l’alarma, ja sigui per situacions o circumstàncies posteriors, hi ha mil i un supòsits diferents, que necessiten almenys unes pautes d’adaptació.

Per descomptat, si un dels dos progenitors presenta símptomes de contagi o ha resultat positiu, és preferible que la guarda i custòdia la ostenti l’altre progenitor.

Fora d’aquests supòsits, la guarà l’hauria d’exercir qui en té la custòdia o bé, aquell qui tenia els fills en la seva companyia en aquell moment.

Conforme els mitjans tecnològics actuals, el progenitor custodi haurà de facilitar el contacte audiovisual dels menors amb l’altre progenitor, respectant uns horaris i rutines.

La situació es va allargant i encara no sabem fins quan, per la qual cosa és lògic que vagin apareixent més dubtes, com ara si es poden fer o no canvis de guarda, a la qual cosa respondrem que si bé no està prohibit, ja que recordem que la sentència està en vigor, si que per seguretat i salut, en primer lloc dels menors, però també dels habitants en cadascun dels domicilis, és preferible no fer-ho.

També hi ha dubtes sobre els pagaments de les pensions alimentàries, obligacions que una vegada més, hem de dir que continuen plenament vigent, però sobre les que d’entrada se m’acudeixen dos afectacions que poden tenir. La primera és la de que l’obligat al pagament s’hagi vist afectat per un ERTO o alguna altra circumstància objectiva i no culpable que perjudiqui greument la seva capacitat econòmica; i la segona és la dels fills que esta passant el confinament en el domicili del progenitor no custodi i que té la obligació per sentència de pagar la pensió, circumstància que entenc que, assumint-la en “espècie”, es podria entendre complerta, si bé cal tenir present que la pensió engloba molts més aspectes que únicament l’alimentari pròpiament dit, per la qual cosa caldria, un cop més, que es pogués imposar el menys comú dels sentits.

Com sempre, molta paciència, anant al cas per cas, consultant dins del possible als respectius advocats, i essent conscients de que ha de ser un període transitori i excepcional, que pot treure el pitjor de nosaltres, però de ben segur també el millor.