Molt bon dia a totes i a tots,

Un divendres més, amb les meves coses…. bé, amb les meves que confio que puguin interessar als altres.

I parlo de popurri perquè parlaré de diferents temes i parlo de pre-ocupant, perquè hi ha coses que preocupen i hi ha coses prèvies a l’okupació….

Comencem.

A mitja setmana vaig anunciar que avui parlaríem de clàusules abusives en els contractes de lloguers. Ho vaig relacionar amb el tema de les ocupacions que vaig tractar la setmana passada (i avui també). D’aquí el joc de paraules al títol.

Moltes vegades ens hem trobat amb contractes d’arrendament mal fets amb ganes. Tan mal fets, que mereixen un premi. Contractes que en lloc de parlar de la llei d’arrendaments urbans, parlen de la llei de propietat horitzontal. Contractes que parlaven de 5 anys quan el temps mínim legal era de 3, o contracte que parlaven de 3 anys quan el temps mínim legal va tornar a ser de 5, etc.

Però també hi ha contractes fets amb mala bava. Contractes on es preveu un increment de la renda molt per sobre de l’IPC, contractes amb unes penalitzacions per retard en el retorn de 3 i 4 vegades l’import de la renda, i segur que en podríem dir moltes més.

En base a l’article 6 de la lau es consideren nuls, no abusius, sinó directament nuls, clausulats com el d’increment de la renda per sobre de l’IPC en el termini inicial de 5 anys; i la jurisprudència determina que poden ser abusius i per tant, anul·lables, clàusules indemnitzatòries que no responguin a una lògica (que la penalització prevista tingui certa correlació amb el dany infringit).

Ara bé, també és cert que tant aquestes clàusules, com la previsió legal de que les despeses de constitució de l’arrendament no es poden imputar a l’arrendatari, permeten fórmules per saltar-les…..

A vegades, de estos polvos vienen esos lodos….

I tenim l’okupació com a preocupació novament.

Aquesta setmana, el col·legi d’advocats de Barcelona i el col·legi d’advocats de Mataró, amb el seu ajuntament apretant i fent bona feina (a la que nosaltres ja hem començat els contactes per poder-nos’hi sumar), han presentat una proposta de modificació normativa.

Aquesta proposta consisteix a crear un article 544 sexies de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, similar al que va passar amb l’article 441 de la Ley de Enjuiciamiento Civil l’any 2018, amb la finalitat de dotar de recursos legals a l’administració de justícia, per poder desallotjar els ocupants il·legítims d’immobles, en un termini de 48 hores, quan no puguin acreditar cap títol que sustenti la seva ocupació.

Tots els meus respectes i admiració pels companys advocats que han treballat en aquesta proposta.

Respecte i admiració, per la feina feta, per la lucidesa en trobar mitjans de resposta, per la seva vàlua personal i professional que ha permès arribar a certs nivells i estaments i, també deixeu-me ser dolent, per la seva passió, fe i esperança que no defalleix, davant un sistema arcaic i que per més mitjans legals que se li atorgui, si no els vol aplicar, n’hi ha per engegar-ho tot a rodar….

Llegir article

Faig un apunt també, en la línia admirativa als que treballen per millorar el nostre dia a dia, sobre un punt que haurem de tractar més extensament més endavant i que és el dels primers passos per fer obligatori el pas previ de l’intent de mediació en ares a intentar descongestionar els jutjats.

La llei 9/2020 de 31 de juliol (la data té bemols) planteja modificacions en determinada normativa per implantar l’obligació de sotmetre’s prèviament a mediació, entre d’altres en temes de família.

Insisteixo, que davant l’escepticisme, caldrà aprofundir-hi.

LLegir article

I finalment, us adjunto la sentència i una broma innocent que confio que em permetreu, respecte a la notícia jurídica de premsa rosa.

Llegir sentència

Gaudiu que el cole està a punt de començar (ja veurem fins quan) i continuem sense saber on ha fet la preinscripció en Messi.

PD: cuideu-vos molt

Jordi Masnou i Ridaura
ADVOCAT